La donació és el gest solidari pel qual una persona decideix donar un òrgan, amb el convenciment que aquest òrgan ajudarà algú que ho necessiti. El trasplantament és el procediment mitjançant el qual s’implanta al receptor un òrgan o una determinada quantitat de teixit que prové d’un donant. Podem distingir entre dos grups de trasplantaments: d’òrgans (ronyó, fetge, pulmons, pàncrees, cor, os, intestí, etc.) i de teixits (medul·la òssia, cèl·lules endocrines, còrnia, pell i teixit osteotendinós).
Qui pot ser donant?
Teòricament, qualsevol persona que en vida no s’hagi manifestat en contra, pot ser donant d’òrgans i de teixits.
En principi no hi ha límit d’edat, però cal que la mort cerebral del donant es produeixi a l’hospital, a una UCI mòbil oa una ambulància medicalitzada perquè es puguin fer totes les proves i conservar adequadament els òrgans.
La mort cerebral o mort encefàlica és el cessament irreversible de totes les funcions cerebrals, cosa que suposa la mort de la persona. El diagnòstic mèdic legal de la mort cerebral o mort encefàlica està actualment regulat a l’annex 1 del Reial decret 2070/1999, de 30 de desembre de 1999.
El procés de donació comença amb les constatacions legals estipulades després d’haver-se produït la mort de l’individu per cessament definitiu de les funcions cardiorespiratòries o encefàliques. Quan això té lloc és quan es poden conservar artificialment els òrgans del cos per a trasplantament.
La confidencialitat és absoluta durant tot el procés i es garanteix per tal d’afavorir la salut o les condicions de vida del receptor.
Procés de donació
Si et planteges la possibilitat de ser donant, l’única cosa que necessites fer és comunicar aquesta decisió a la seva família o les persones més properes, ja que seran ells els primers a ser consultats.
Si observeu reticències, argumenteu la fermesa de la vostra decisió. Ha d’esperar que, arribat el cas, respectaran la voluntat. En un futur proper podrà fer constar el desig de ser donant al document d’últimes voluntats.
El més important és que la família conegui aquest desig, perquè és amb les persones més properes, amb qui parlaran els professionals sanitaris. Les famílies donen compliment a la voluntat de la persona morta si saben quina era aquesta voluntat. Aquest coneixement facilita molt que decideixin fer la donació, i fins i tot pot ser reconfortant, en un moment tan dolorós, saber que la mort de qui estimaven no ha estat inútil sinó que proporcionarà vida a altres persones.
Recorda
Si decidiu fer-vos donant, ompliu les dades del carnet de donant. Els menors de 18 anys han de tenir lautorització dels pares o els tutors legals.
Comenteu amb la família la vostra decisió, especialment amb les persones més properes.
Porteu a sobre sempre el carnet de donant.
Animeu altres persones a fer-se donants.
Tots podem emmalaltir i necessitar un trasplantament.
Podeu consultar més informació i aplicar per al carnet de donant d’òrgans a la pàgina web de l’Organització Catalana de Trasplantament (OCATT).
