Una nueva María disfruta y planea su futuro.
Em vaig sentir abandonada a la meva sort.
Com me’n vaig a Barcelona? Com puc accedir a l’hospital sense conèixer ningú i sense el suport del Reina Sofia? La meva mare va treure les forces de mare i es va posar fil a l’agulla. La meva tia té un amic mèdic, de Huelva, que treballa a Barcelona i li va demanar que contactés amb l’equip del Dr. Román de l’hospital barceloní, que van acceptar estudiar el meu cas. Va ser una alegria i una esperança, però aquí va començar un altre nou obstacle que va ser el trasllat del meu expedient sanitari.
El SAS, servei andalús de salut, no em volia lliurar la meva història clínica. Vaig haver de recórrer a contactes per poder aconseguir la meva documentació i remetre-la per fi al Dr. Román.
AIRE: Quina va ser la resposta?
Maria: Al cap de poques setmanes va contactar amb mi dient-me que em volia veure.
Em va explicar que sí, que havien fet retrasplantaments, no gaires, però anaven funcionant bé. Jo tenia un bon perfil de candidata per la meva joventut i una bona història prèvia de setze anys amb l’anterior empelt.
Si no hi ha retrasplantament, el teu futur és molt fosc.
Em van sotmetre a les proves prèvies d’aptitud com a receptora i el setembre del 2019 em van comunicar que era apta. També em van dir que hi havia un important risc d’hemorràgies.
Em vaig fer sòcia d’AIRE a l’octubre de 2019.
AIRE: Quan va arribar el segon trasplantament?
Maria: Aquest va arribar el 30 de novembre de 2019. Em van trucar amb la notícia de tenir un donant i em van dir que els pulmons eren òptims per a mi. Jo estava molt tranquil·la, però tenia la sensació que no superaria el segon trasplantament.
AIRE: I vas arribar de nou al quiròfan.
Maria: La meva cirurgiana va ser Laura Romero. Després de la gran operació del nou implant, vaig entrar cinc vegades més al quiròfan amb cinc hemorràgies. També vaig patir un ictus isquèmic a causa d’un trombe al braç dret i també vaig ser operada d’úlceres gàstriques. Vaig estar un cinc setmanes a la UCI cuidada pel doctor intensivista Eduard Argudo, que va ser súper especial per a mi. Després només vaig estar cinc dies a la planta.
AIRE: Digue’ns un missatge per als teus socis d’Aire que puguin trobar-se en la mateixa situació.
Maria: Amb anterioritat a la meva segona intervenció havia aconseguit contactar amb la noia retrasplantada i no em va donar bones perspectives, em va explicar que ella sentia coses rares, que no era com la primera vegada.
Jo vull dir-vos que em sento bé, igual que la primera vegada i vull dir a qualsevol que es trobi en la meva situació que contacti amb mi per compartir l’experiència i donar-li el meu missatge d’ànim.
AIRE: T’has traslladat definitivament a Barcelona?
Maria: He decidit quedar-me. Trobo molt a faltar la meva terra i la meva gent, però he perdut la confiança en els metges de Còrdova.
AIRE: Has hagut d’abandonar els teus hobbies o activitats habituals?
Maria: La veritat és que no. El que més m’agrada és llegir i ho segueixo fent. He començat a estudiar criminologia, la meva segona carrera.
N del R: Doncs aquesta és Maria. Una noia resolta i lluitadora. La seva experiència ens ha de servir per fer front a les nostres dificultats amb incorformisme, confiança i entusiasme.
Armando Latorre, 29-05-2020
